Anna Andreu - CAL FER MÉS INMENS EL CEL, l'Última Vigília

Arribar a una senzillesa sòlida, en la forma i en el format, és la virtut d’Anna Andreu que, en poc temps, s’ha erigit com una de les veus imprescindibles de la cançó en català i mediterrània actual. Mitjançant faules, poesia i un imaginari costumista d’una sensibilitat finíssima, converteix l’atòmic i delicat en rotund i solemne.

Amb la seva inseparable bateria (i violí, i sintetitzadors…) i parella, Marina Arrufat, van publicar a principis de 2025 les cançons de Vigília (Hidden Track). Un cançoner que explora els conceptes de la tensió nocturna, la vetlla, l’espera latent prèvia a un esdeveniment important, els pensaments abans del son i una foscor paradoxalment radiant, que permet entendre-ho tot amb una preclara lucidesa.

Temps després de l’estrena, s’ha pogut constatar amb escreix que l’obra ha deixat pòsit: a nivell editorial, amb les nominacions als Premis MIN i als Premis Alícia, i amb el guardó als Premis Núvol; i a nivell de públic, havent fet del breu però rotund repertori de l’àlbum un clàssic atemporal. I no hi ha cap dubte que ha estat en el directe on això ha succeït: és on l’espectacle de Vigília catalitza en esplendor, per l’espai escènic i pel mèrit interpretatiu d’Andreu i Arrufat, i on aquestes cançons han passat a ser populars per sempre gràcies a la comunió amb un públic que s’ha tornat fidelíssim.

Després de gairebé dos anys de vigilies infinites, arriba a la Sala Apolo i, de la mà de fstvl·b, l’espectacle que n’és el colofó. L’última nit del projecte: un final de gira, amb amics i amigues —que s’anunciaran més endavant—, per constatar que, efectivament, en l’espera latent i el somni aparentment confús, la claredat pren forma de memòria, vivències… i també, sí o sí, finals.