ART MEETS APOLO uneix clubbing i art en diferents espais de la sala
ART MEETS APOLO és un projecte expositiu multidisciplinari que aborda la relació entre la cultura de club i l'art a través de la mirada de diferents artistes de la ciutat.
La galeria d'art i el club sempre han existit en contraposició constant: mentre la primera s'associa a l'observació i la quietud, l'altre es tendeix a relacionar amb l'agitació i el caos. Tanmateix, ambdues són plataformes per a l'expressió personal tant de l'autor com del receptor, creadores d'experiències emocionalment intenses i immersives.
El punt d'intersecció entre clubbing i el món de l'art, tan íntimament lligats, és precisament el que ha empès la sala a crear un projecte que contribueixi a estrènyer llaços i experimentar aquestes realitats en conjunt.
Per fer-ho, l'Apolo obre les portes a artistes no musicals de diferents disciplines tant de renom com joves talents emergents, amb la representació local i paritària com a eix vertebrador. Les obres quedaran exposades durant mesos, de manera que el públic que vingui a sala en podrà gaudir en horari de concert i sessió de club.
Per gestar i coordinar el projecte, ens hem alineat amb la galeria LAB 36, el projecte paral·lel a Galeria Senda, i l’agència cultural Screen Projects (LOOP Barcelona), fet que ha permès amplificar l'efecte i el propòsit d'ART MEETS APOLO, apropant dos mons i els seus respectius artistes, públics, formes de treballar, coneixements i experiències amb un benefici clar: la cultura local.
"PSYCHOFLAGE" DE MÓNICA RIKIĆ
Artista electrònica i programadora creativa, Mónica Rikić (Barcelona 1986) centra la seva pràctica artística en la codificació creativa i l'electrònica, combinant-les amb objectes no digitals per crear projectes interactius, instal·lacions robòtiques i aparells electrònics fets a mà que s'allunyen de la funcionalitat.
Aquest és el cas de "PSYCHOFLAGE", l'obra que es troba a l'Apolo, formada per mòduls electrònics dotats d'un sistema d'IA que innflueix en el seu comportament: s'inflen, es desinflen i canvia la seva llum interior. Una proposta lúdica que transforma el Hall en un espai de fantasia i psicodèlia multicolor.
"LA FITO. CANTAR COMO UNA CURA POSIBLE" DE FITO CONESA
Fito Conesa és un artista polièdric que treballa amb instal·lacions i elements visuals i sonors que presenta “La Fito. Cantar como una cura posible”, una obra que ret homenatge als referents que ho han configurat i guiat a través de la seva vida i que el van portar fins a la ciutat de Barcelona.
Els banys d'Apolo acolliran dues reinterpretacions sonores creades per ell mateix i reproduïdes en loop que s'inspiren a la figura de Paco España, un dels pioners del transformisme que va guanyar gran popularitat durant la Transició.
Per a l'autor, la creació "és una mena d'exorcisme conceptual" en què rememora les vides invisibilitzades i callades d'un passat que, tanmateix, també han forjat el caràcter de la ciutat.
"VERS(U)S" D'A C
L’Ada Morales i la Carla Puig són dues joves artistes unides sota el sobrenom “A C" (I see), en relació amb els recursos de llum i d’instal·lació amb què treballen.
L’obra VERS(U)S consisteix en dues instal·lacions lumíniques que volen establir un diàleg entre la indústria i la natura, i com afecta la llum a les nostres emocions i transforma els espais.
El primer disseny de concepte com equip va ser al pati de la galeria LAB 36, un procés conjunt que ha evolucionat en l’interior d’Apolo, envaint el passadís entre el Hall i La (2) de fenòmens atmosfèrics.
"INTERPOLATIONS" DE MILICA LUKIC
L’artista sèrbia afincada a Barcelona, Milica Lukic (Belgrad, 1959), treballa amb projectes escultòrics a partir d’estructures primàries i objectes específics que formen figures geomètriques.
“Interpolations” es l’obra d’art digitalitzada per Misato Kindness Studio que transforma les línies d’un esbós de Lukic en una nova estructura modular que es fa progressivament complexa. El treball convida a reflexionar sobre la gènesis de la forma i l’espai i en com la creativitat humana pot trascendir la simplicitat per arribar a noves dimensions d’expressió.
"SOY TODO OREJAS" D'ALBA RIHE
L’artista multidisciplinària i component de formacions musicals com Las Bistecs, Alba Rihe, exposa l’obra “Soy todo orejas” a La (3) d’Apolo. Es tracta d’una instal·lació sonora basada en la idea de mur de les lamentacions i formada per 100 orelles de làtex, amb 20 d’elles activades amb altaveus connectats a un reproductor d’àudio en loop durant 43 minuts, generant un caos sonor meticulosament gravat i editat.
Combinant l’arquitectura i la sonoritat, l'obra reprodueix missatges en bucle, converses, cançons, secrets, ... entrant en un realisme màgic on les parets tenen connotacions humanes i poden escoltar i guardar tota la informació que senten.
"[EXISTS IN NON-ENGLISH]" DE SEJAL PAREKH
L’artista britànica-hindú establerta a Barcelona, Sejal Parekh, presenta l’obra “[EXISTS IN NON-ENGLISH]", una instal·lació videogràfica ubicada entre La (2) i La (3), que reflexiona sobre com el llenguatge configura les nostres identitats.
L'obra està centrada en accions quotidianes o estadis vitals – tancar una porta, rentar-se les dents, esternudar, sobrepensar, doblegar la roba o morir – que fem sense utilitzar la llengua dominant. A més, utilitza l’estètica dels panells lluminosos de botigues de queviures o supermercats 24h, molts d’ells regentats per persones migrants.
