Seguir el rastre de
RALY des que va començar a publicar música a finals de 2022 mai no ha estat fàcil. I, tot i així, cada vegada hi ha més gent intentant localitzar-lo. A la portada del seu primer disc,
lo que piensa la ciudad de mí, apareixia amb unes ulleres negres XXL que li ocultaven els ulls. Des de la publicació d’aquell debut només han passat dos anys, però el misteri al voltant de RALY no ha deixat de créixer exponencialment. Amb prou feines concedeix entrevistes. Els posts del seu perfil d’Instagram desapareixen periòdicament. I, per acabar-ho d’adobar, el seu nom artístic no facilita gens trobar informació sobre ell a Google.
RALY deixa que les seves cançons de pop post-urbà parlin per ell. Considera que tot el que el món ha de saber sobre ell es troba dins dels límits de la seva música. Per això, per aquesta aura de secretisme que ho envolta tot, els seus concerts es viuen com un petit miracle: entre ràfegues de so ultradigital i algun esclat glitch, RALY es fa carn sobre l’escenari per una estona per a aquells que tenen la sort de veure’l.
La recent publicació d’
A0, el seu nou disc, ofereix una nova oportunitat de viure-ho.