Caprichos de Apolo presenta Imarhan

La cultura i la música tuareg han fascinat el món. Les seves cançons poètiques gairebé sagrades inspiren a compositors occidentals com José Gonzalez o Kurt Vile, mentre que el virtuosisme de la seva guitarra fascina a herois de la guitarra com Jimmy Page, i l'espiritualitat i hipnotisme meditatiu impressiona productors de música electrònica com Four Tet.

En dos àlbums, Imarhan s'ha convertit en emblema de la nova generació tuareg, insuflant un nou aire a l'assouf, el blues del desert.

Mentre que la majoria de les produccions actuals dels tuaregs s'exilien als Estats Units, el quintet liderat per Saddam forma part de la seva cultura, de la seva ciutat, de la capital del poble tuareg i obre les portes del desert.

En construir el seu propi estudi a Tamanrasset al mig de l'Hoggar, Aboogi, Imarhan es converteix en el portaveu de la jove generació tuareg, perduda i oblidada pels governs de la zona.

Amb aquest tercer àlbum, Aboogi, Imarham maneja els ritus i l'ancestralitat del poble tuareg. En convidar als llegendaris Japonais (morts massa aviat) i al músic i narrador Abdallah Ag Alhousseyni de Tinariwen, Imarham vol unir.

Quan graven amb el gal·lès Gruff Rhys de Super Furry Animals, la seva brillant i universal composició cobra tot el sentit. En convidar la cantant sudanesa Sulafa Elyas, entenem que Imarhan està obert a tota Àfrica, com a defensors dels tuareg però sobretot com a portaveus de la nova generació africana.

Parlem de l'enllaç amb la natura, l'opressió, la joventut perduda, però també i sobretot de l'esperança i la lluita a través de riffs de guitarra arenosos, vocals encisadors i lletres poètiques.

Per a fans de: Tamikrest, Aziza Brahim, Tinariwen, Songhony Blues, Oumou Sangaré, Bombino, Toumani Diabaté