PIÑATA PRESENTA: PORTICO QUARTET

Definir la música de Portico Quartet és un objectiu destinat al fracàs. És millor sentir-la. Gaudir-la sense coartades intel·lectuals. Perquè és la seva fórmula tan movedissa, tan indefinible, tan estilísticament borrosa, que podem esmentar els números de Phillip Glass, Boards of Canada, Steve Reich o Ryuichi Sakamoto com a ombres raonables, però segurament no estaríem pintant el quadre complet. Alguna cosa quedaria fora del focus.

Procedents de Southampton i Cambridge, però establerts a Londres fa gairebé dues dècades, Duncan Bellamy, Jack Wyllie, Milo Fitzpatrick i Keir Vine es van donar a conèixer com una proposta en què destacava el poder rítmic del hang, un instrument ovalat de percussió de metall , amb forma de plat volador, que va ser la seva nota distintiva.

A partir d'aleshores la seva barreja indefinible d'ambient, jazz, electrònica i minimalisme ha passat per segells del prestigi de Real World, Ninja Tune i Godwana, on han anat publicant els seus vuit àlbums fins ara. Tots irradien unes qualitats cinemàtiques i paisatgístiques que en directe cobren una dimensió extra.

El 28 d'abril tornen a La (2) d'Apolo, aquesta vegada per presentar "Monument", el seu últim àlbum i el que mostra la banda en la seva forma més directa, aerodinàmica i rítmica.